La Serra del Pou es un braç allargassat i encinglerat de la Serra de la Mussara, que pren la direcció oest-est (W-E), des del lloc conegut com els Plans del Rei i el Coll de les Llebres fins a morir al capdamunt dels cingles on se situa l'ermita de les Virtuts. Pel seu costat nord guaita al Clot de l'Aixabega, els Motllats i el Serret del Mas de Vicent, pel sud al Coll Roig, el Serret del Coster dels Romers i la Cingla de la Puntota, tots ells en terme de l'Albiol, per l'oest al Puig de la Torre i, per l'est, a l'antic terme de Samuntá.

Domina les partides del Mas Vidal i del Mas del Tinet i, s'hi ajunten, fent partió, els termes municipals de La Mussara (Vilaplana), l'Albiol, l'Aixábega (Montral) i Samuntá (Alcover). La serra fa de partió de les aigües del riu Glorieta, que neix per la confluència dels barrancs del Clot de l'Aixábega, amb el Barranc de la Coma Llarga (també conegut com torrent de l'Albiol, riuet de Rescàs o Barranc de la Vall) que li desguassa les seves aigües, per la dreta, en arribar prop de les terres del Mas de Montravá.

El Pou que ha donat singularitat a la Serra es troba a la part mes oriental, ja dintre de les terres de Montral.

Al capdamunt de la Serra trobem el Pla de l'Estelada amb el seu Bosc, que es un dels mes importants i mes rics en massa forestal i importància biológica.

D'altres boscos que destaquen als contraforts de la serra que miren a l'Albiol son el de l'Obaga del Mas de Maideu, el del Monjo i el del Grau.